“La veu ha estat present en tot el que he fet, però ja feia temps que em demanava cantar amb una de nova, amb la meva veu. Em demanava canviar la pell.

Primer es va mostrar entre les paraules escrites. Entre les paraules que t’agraden, que de cop et traeixen, que esborres, que recuperes, que semblen no ser prou o que vessen de significat. D’aquesta retornada necessitat neix No sembles tu. Un títol que m’heu posat vosaltres, els que em coneixeu. Neix, tot ho fa pensar, un altre jo clandestí”.